Quant et trobo a faltar,
reina dels marges, delícia
dels viatgers. Dos dies ja
passaren i em trobes assegut
a la taula familiar, escoltant
el Jordi Barre cantant Nadal.
Mes les seves ballades no em roben
el cor i al teu costat em voldria
desplaçar. De Trinitat Vella baixaria
el turó, m'aturaria en un cafè petit,
em beuria un got de vi dolç i als gossos
perduts parlaria de la meva vida que al teu
recer m'hauria agradat passar, dia rere dia.
