No diguis res,
amiga de mots
crus i de tendres
esguards.
No diguis res,
mes deixa'm passar
vora el riu fresc de
la teva escriptura.
Nedaràs soleta com
un veler, caminaré tot
sol i aprendré segur,
que d'una llengua a l'altra,
La veu no canvia mai, quan
el pas és ben cert i el camí
seré
