sensibles de Paul Éluard,
Capitale de la Douleur
no és pas la Ciutat de
la llum sinó el dolor
màxim.
M'estimo més la meva tendra
capital del delit que no és
ni serà París o la Madrid
d'una nova alcaldessa.
És la Barcelona dels carrers
de barri,
secs i sonors. La Sagrera, Nou
Barris o l'entranyable Sant Andreu,
on visitaré un estanc viu que és
- això diuen - com un petit centre
del món. I amb l'ajut d'una càmera
petita,
ja pensaré en el llibre que farem,
plegats, a la primavera, l'amic Lionel
i jo, com dos homes lliures que busquen
la vida a cada cantonada i que no aturen
els seus passos fins els límits insegurs
de la pròpia humanitat.
