Al marge del soroll i dels passos
aliens, camino solitari cap a la
infantesa oblidada i per inventar.
M'imagino traginant aigua als afores,
allà on diuen -encara no sé llegir-
que la ciutat està perdent el seu nom.
Altres paraules, altres accents. Borda
un gos amb to trencat d'autobús. El pont
s'ha trencat i no el volen reparar.
Quedaré al marge de la ciutat anònima amb
el meu càntir ple de llàgrimes salades.
Qui me'n voldrà comprar, ara que sóc tot sol?
