si la necessitat del tabac no us cega la vista.
Cartells, caixes, ampolles, fusta, plàstic i ferro,
un popurri del dia a dia d'actors desapareguts.
Fotos en blanc i negre, retocades, eixamplades, de
l'antiga Sant Andreu, menestral i entranyable. Entre
aquelles, nombroses, us en trec dues que no hi tenen
res a veure, en aparença, i en observar-les deixareu
de banda les « mises en scènes» del Doisneau. Un home
i una dona somriuen, plàcids, com si tinguessin tota
la vida al davant. Són el pare i la mare de la meva
amfitriona del dia i guien les meves passes. Plàcidament.
