Aquesta França no és la meva
i camino per les voreres, fredes.
L'altre dia, a Tolosa, trencaren
una petita exposició que ensenyava
un amor diferent. Avui, dues dones
rosses, d'una mateixa família, parlen
d'un pais on no em reconec. Passen
les hores, el petit dorm i somia. L'escolto.
Quina pau, poblada de delícies, apreses
de la boca d'una mare i d'un pare que són
d'aquella França, de concòrdia i respecte,
ben lluny de la vedella d'or que se'ls vol empassar.
