tres a la foto contra el mirall groguenc.
Arraconats per uns pocs instants de descans,
al mateix costat de la llibreria. Tres negrotes,
trenta-tres somriures i la conversa interminable.
Parlàvem de tot i el temps no ens sobrava. Entre
les lletres distintes de les dedicatòries, exquisites
i personalitzades, vaig sentir una miqueta de l'alè
de vida que neix al matí, entre boires, quan els caçadors
es queden amb unes pinzellades de plumes, viu l'ocell, enlaire.
