Vine, amor, vine, estimada,
que l'ombra se'ns escapa i només
ens queda una franja fresca. Deixa
la tovallola, l'enuig dels dies passats,
allibera't i dona'm un petó, una besada,
viurem feliços una estona, unes hores
o tota una vida. La que ens queda,
rica i sorprenent. Oberta a totes i a tots.
I no oblidis mai que tu i jo som fruits de l'atzar.
Melodiós i implol·lut.
