Algues grises a milers. Milions. Floquets
de fusta com paperetes llençades a la
desesperada una nitde febrer.
I nosaltres tres, descansant-hi.
Cala protegida dels vents, beneïda dels deus.
Tu i jo, al costat l'un de l'altre.
I, una miqueta més lluny, el teu fill gran
amb els peus dins de l'aigua.
Hora zenital. Silenci d'anys, de segles.
A mig camí de cavalls entre Son Bou i Sant Tomàs,
un dimecres d'agost, gavina, gavina blanca.
Els deus ja no són a la platja. I gaudim.
