Més enllà de les fronteres físiques, de terra i mar,
s'estén la rialla. En tenen prou amb unes ulleres,
un barret inclinat, un posat -falsament- solemne.
Un accent fatal de francès que s'esforça per parlar
castellà com Déu mana. Uns pocs segons
i la platja s'atura per a deixar-vos volar.
