Cada any, al començament del
mes d'agost, m'arriba la flaire
delicada d'un festival de pedres,
sons i colors. Illanvers. Enguany
l'he viscut d'una forma particular.
Per la presència de l'estimada que,
en mig dels amics preciosos, em solia
enviar fotos petites i fosques. Molt
fosques. Com quan, adolescent, anava
a la Cova d'en Xoroi, fosquet, a fer
de Travolta acomplexat. Silenci de la
vida aturada pel flaix. Clatells atents,
somriures de plaer. Tot un món per a
assaborir. A distància, amb constància.
