La volta del dia en vuitanta mons,
com escrivia el Cortàzar, ja fa temps.
Cares creuades, mans que s'acaronen,
flueix l'estima, entre francès i català.
Hores tendres, minuts tràgics, segons somriures.
Havia oblidat la complexitat de la vida,
encegat com era per la pluma solitària.
Ja fosqueja, la tramuntana s'ha tornat ventolí.
Prest sortiran els estels d'entre els pocs núvols.
Algun dia, tard o aviat, recordaré, agraït,
aquelles hores, aquells minuts, aquests segons.
