Com un diari de calç i sal que deixés
entreveure el marès de les cases,
t'estic escrivint, amor, fosquet,
mentre converses amb el fill gran
amb fons de cordes i velers.
Promenade, paseo, passejada, passegiata.
Tantes paraules mediterrànies per a expressar
el caminar lent de dues persones a la vora del mar.
Tu i jo. Vivint, tremolant, recordant,
anticipant ma non troppo que, a la nostra edat,
l'avenir es conjuga en present. Deixa'm estimar-te,
Clara, la resta és literatura.
