que signa la vida, com la ferida lleugera
signa el caminar entre les bardisses.
L'has sentit i ja el tens, a dintre teu.
No pateixis, que tinc una molèstia lleugera,
també, com un torticoli que m'impedeix veure
enrere. No sabem on anem. Ni tu, ni jo, ni
nosaltres. Millor. La vida ens invita. Els camins
no són fressats: s'han d'inventar. Millor. Dona'm
la mà, amor, i obrim ulls i sentits. Sense neguit.
