lundi 9 juillet 2018

L'amiga de la nit / L'amie de la nuit

Et diuen de la nit. I quant t'agradava dormir.
Hores tancades, del vespre al matí. Son de vellut,
somnis volàtils.

Fins que te'l vas trobar, caminant per la sendera,
callat, capcot, i que ell va començar a xerrar, amb
la seva veu trencada. Riures, frecs de dits, contes

inacabables. Reia i tu li reies les gràcies i quan
menys te l'esperaves, callava i t'abandonava. Roncava
com una soca. I tu, no conciliaves la son, nocturna amiga.

***

On dit que tu es de la nuit. Et dire que tu aimais dormir.
Heures closes, du soir au matin. Sommeil de velours,
rêves volatils.

Jusqu'à ce que tu le rencontres, marchant sur le sentier,
silencieux, tête basse, et qu'il a commencé à parler, de
sa voix cassée. Rires, frôlements de doigts, histoires

interminables. Il riait et tu riais de ses bons mots et quand
tu t'attendais le moins, il se taisait et t'abandonnait. Il ronflait
comme un tronc. Et toi, tu ne trouvais pas le sommeil, ma nocturne amie.