dimanche 6 octobre 2019

Mistos / Allumettes

Mistos prims i llargs, que dormen al calaix
fosc, esperant el moll de la nit per a sortir-ne,
callats, i començar a ballar sobre la capçalera.

Olor de sufre, cruixir de fusta resseca, patinadors
en un llac de vernís, els mistos, a l'alba, canten
la nostàlgia de les espelmes perdudes. Llum de sol,

calor d'uns segons i la fusta, ja torta i desnerida
somia amb el calaix ombrívol on dormia tranquil·la,
ignorant del ball la dolçor mortífera. 


***

Allumettes minces et longues, qui dorment dans le tiroir
sombre, attendant le cœur de la nuit pour en sortir,
silencieuses, et commencer à danser sur le chevet.

Odeur de soufre, craquement de bois très sec, patineurs
sur un lac de vernis, les allumettes, à l'aube, chantent
la nostalgie des chandelles perdues. Lumière de soleil,

chaleur de quelques secondes et le bois, déjà tordu et
rabougri, rêve du tiroir ombreux où il dormait tranquille,
ignorant de la danse la douceur mortifère.