a D.P.O.
És un mirall curiós,
silenciós i visible,
a la muda i vistós.
Quan fosqueja el dia
i em criden els ocells
de paper vitel·la,
m'hi inclino i hi passo
la mà, amb parsimònia.
Reconec paraules d'abans,
inspirades pel més pur dels
amors, assaborint la lleugera
diferència del gest traductor.
***
C'est un curieux miroir,
silencieux et visible,
muet et criard.
Quand le jour s'obscurcit
et que m'appellent les oiseaux
de vélin,
je m'y penche et j'y passe
la main, parcimonieusement.
Je reconnais des mots d'autrefois,
inspirés par le plus pur des
amours, savourant la légère
différence du geste traducteur.
