Passarem el pont de fusta
i ferro, al fons de la vall,
estret i tan fràgil, trontollant,
colze a colze, braç a braç, d'un
sol alè. Deixarem les converses
antigues per la posta del sol.
Pujarem fins al rebost ocult,
sense mirar enrere. Ens hi esperen
viandes bones així com un llibret
prim, de paper gruixut i groguenc.
Hi aprendrem que la sal de la vida
raja de la suor que ambdós compartim.
