Tenia divuit anys,
jugava a rugbi i
vaig voler fer,
com el tiet, anys
enrere. Em vaig
inscriure com a
portador anònim, a
la Processó de la
Sanch. Quin pes,
quin cansament, quin
patiment, dessota la
caperutxa negra,
llefiscosa, suant.
Tothom callava i
caminava, penosament.
El crist del segle XIII
al darrera, no vèiem res.
Deus absconditus,
Eli, Eli, lema sabaqthani?
En tornar a casa, em vaig menjar
un bon tros de cambajó. Sacrilegi.