Ja no es pentinen
les bruixes brunes,
surten de tres en
tres, a dalt de tot,
per veure la lluna
amb la corona d'estels.
Pugen ràpid, tot rient
i xerrant, car són magues
de sarsuela i, de les bruixes,
només tenen el curiós pentinat
o, més aviat, el rar descabellat.
Arriben sobre les deu i mitja, o
dos quarts d'onze, segons si són
de poble o de ciutat, i aixequen
la mirada, totes tres callades.
Ara comença la Walpurgisnacht,
al cor de l'estiu, i no pas
de la confinada primavera.
Res de danses sabàtiques. S'obren
els ulls a la bellesa de la natura
i els cors a la saviesa de la lluna.
