samedi 29 août 2020

Nomadamistat

No hem deixat mai
de recòrrer terres
i continents.

Una amistat de passes
llargues o de peuets
embruixats. De dia

com de nit. En plena
llum o a les fosques.
En veu alta i aguda

o xiuxiuejant greu.
He vist com el temps
es feia més profund

i més lleuger, vora
els teus rínxols
apaivagats o bruscament

embogits. últims mots
del dia i primeres
paraules de l'alba.