A na Diana i n'Isma
Acostumat a la vida francesa,
no entenia la paraula. Com era
que una divisió territorial
es pogués definir amb un mot
de caire social, de pura
convivència?
Fins aquest vespre de ventolí
entremaliat, passat a compartir
taula, conversa i passejada
per la zona. Dos o tres carrers
paral·lels, acabats en angle
vora el mar. Sense rastre
de cotxe ni remor artificial.
Avançàvem, lents, i sortien
al nostre pas al·lotes i al·lots,
mares i famílies, i, fins i tot, un
ca que entenia el francès! Un món viu
i càlid. Un barri? No pas: un veïnat.
