A un amic entristit.
«Jo menorquí, nascut dins una barca.»
Fa anys que el vers del conco Sindo
m'acompanya tot i que no en tinc,
de barca.
Mes em passejo vora el port, les oloro,
i les acaricio lentament. Callades,
potents, fetes com per a aguantar segles,
ens acompanyen
del naixement a la mort. Com cunes eternes,
de fusta i vernis. A l'amic, li acaben de
vendre la barca, tot el nom amb què l'havia
batejat.
Cuna emportada pel riu cabalós. Però l'amic
canta i toca, cria cavalls, riu amb l'al·lota,
ja dóna. La barca se n'ha anat. Ja és hora
d'inventar-se'n el curs nou. I de cantar-lo.
