Al pati ombrívol d'un petit cafè
santclimenter. Som dos, l'amic Paco
i jo. Ens atén el taverner, amb veu de
son, li fa notar, burleta, el Paco. L'amo
no s'immuta. Ens serveix un entrepà de camot,
tebi, el millor del món, puntualitzar. Mos
olorós, camí lleuger per la densitat de la
llengua. Sa vella no es volia morir. Jo tampoc.
