Dues fotos, quasi simultànies.
Vertical l'una, horizontal l'altra.
Les vaig mirar ahir l'una rere l'altra,
lentament, detalladament, i les vaig deixar
cristal·litzar-se en la meva memòria enamorada.
Hi torno, a l'instant, com si m'acabessin d'arribar.
Dempeus, a la primera, em mires als ulls, tot bevent
un cafè fort i calent, molt, com tant ens agrada.
Centro el meu interès en la columna rodona qu'es troba
a la teva dreta. Pintada de rosa i verd. Rosa celeste,
verd gastat per tantes mans que la fregaren. De cambrers,
clients, humans d'una altra llengua i d'una mateixa passió.
El detall accessori de la foto cobra un valor universal,
essencial, al contrari de la segona foto on, fas de maja
vestida, amb un somriure inimitable. El dia de fatigues
s'està acabant. Descanses. Per fi. Essencialment.
