Foto borrosa, instantània
sense data ni hora. Somriures.
L'estimada i la seva amiga.
Com per a trencar, d'un mateix
moviment, la frontera antiga
dels pirineus pedregosos.
Semblen lluny el Nepal compartit,
les pautes minucioses dels goigs
viscuts. Silenci. Apropo el mòbil
al cau de l'orella, acluco els ulls,
em vénen paraules de vesprada,
amb flaire de sushis i de vi dolç.
Amics, amigues, reunits entorn de
la taula, un dijous que no tenia gens
de cristià. La seva joia és el meu plaer.
