Ni bona, ni dolenta, Barcelona és.
Tendre reflex de qui hi viu o s'hi mou.
Però, aquesta vegada, la Barcelona on
t'estàs despertant és distinta, una altra,
tota una altra. Després del viatge inacabable,
les imatges, els mots, les músiques, els balls
de la teva altra terra es van apoderar del teu
son barceloní i van alimentar-ne el somni. Ric,
dens, tan sorprenent que no el sabria descriure.
Ara els teus fills et fan costat. El gran que
t'havia acompanyat, el (no tan) petit que s'havia
quedat, encetant el camí que tu mateixa havies
pres fa cosa de trenta-cinc anys. Un mateix amor,
enriquit, una ciutat altra... on et retrobaré.
