Al (no tan) petit Paris
Té nom de príncep troià
i somriure entremaliat mes
els seus amics, faceciosos
li podrien dir que té nom
de capital gal·la. I li faria
il·lusió. El petit Paris
vol aprendre francès per
poder jugar amb els nanos
francesos que estiuegen
al veïnat. S'esforça. Repeteix
els sons desconeguts. Una, dues,
tres vegades. I acaba per aconseguir-ho:
«Tu veux jouer avec moi ?»
