Quadrats, com plegats a mà,
capses de caramels oblidats,
record llunyà d'infantesa,
tota una gama de grocs,
del més clar al lleugerament
fosc. Cal·ligrafia acurada:
«Tensió« en l'un, «fragilitat»
en l'altre. Contrast de talles.
La majúscula imposa força i
la minúscula s'amaga rere la
timidesa. No tinc res més,
no et demano res més.
T'imagino pintant i fent de
la teva carn com una signatura.
Tensió i fragilitat, dos components
teus aleshores. Jo, com a estranger
vingut tard, m'entren ganes de xiuxiueig:
el seny i la rauxa; i la Clara fosquejant.