en memòria de la meva amiga L.M.A.,
assassinada per la seva parella
Al costat meu, unes dones
no paren de riure en veure
un reportatge sobre les festes
de San Fermín. La gentada,
«en posición de firmes», resa.
Després vindran violències
ordinàries. Humanes? No: cruels.
I aquestes dones que riuen i
animen l'espectacle són cómplices
del que va passar a les nits anteriors,
del que passa i del que passarà.
No «me duele España», aquesta Espanya
de pandereta i pudor d'aixelles i testicles.
M'horroritza. És la mateixa que, un dia,
va matar el García Lorca d'un tret al cul.
