Pensar en tu, de bon matí, a la fresca,
mentre tallo les palmeres, els baladres
i uns vegetals dels quals desconec el nom
és un plaer tranquil i deliciós. Xerro amb
el veí, m'imagino els teus llençols en
despuntar el dia -ja ben començat però
m'imagino que segueixes dormint-.
Un moment breu, estrenyit, tan dens com
el cafetó que em preparo a l'instant i
que, molt aviat, beuré dels teus llavis.
