Havia acabat per oblidar els estius fabulosos
de finals del setanta, el xuleig tremolant
amb ulleres de plata i collars de petxines.
M'havia inventat la lletra d'una cançó aleshores
assaborida i estaba convençut de què la Maria, i no pas
l'Eva Maria, se n'havia anat buscant el sol a la platja.
No sabia que naixeries un vespre de juny del tercer
mil·lenari, mes ja et buscava, prima, elegant, amb posat
de teatre. M'inventava una llengua que sabries encarnar.
