Tu i jo, som uns funàmbuls àgils,
entre dues llengües. Amb les seves
saboroses modalitats.
M'entren ganes de llepar-te el melic.
Oh, perdó, llombrígol. Ton nombril
de soie. Désir, Desig. Le Désir avec
le regard inquiétant du père Lacan,
el Desig, amb passes de rumba catalana.
Oh, amor, ensenya-m'ho... que ganes tinc
i gana més. Sense «s» però amb ímpetu.
de funàmbul. O FUN-àmbul? Vés a saber...
