Aixecar-se de bon matí, a la fresca,
seure davant de l'ordinador cec,
l'encendre i beure un cafè fort
tot llegint les pàgines del dia
anterior.
Coses petites, callades, oloroses
per a imaginar-te mentre la intensa
humitat embolica el teu pas per la
casa d'acollida. Ni tu ni jo, serem
rics. Mai.
Però solem deixar temps al temps i aprofitar
la distància per a trobar-hi sentit. Tot i
les diferències de llengues i costums.
Tinc al costat els llibres de la Maite
i del Joan.
M'acompanya el contrapunt algerià de Camus.
Tinc ganes de xerrar amb tu i d'acaronar-te.
Em trucaràs. Per un d'aquests dispositius
estranys i misteriosos. Ho faràs, oi?
Ja ho fas. Deixo el teclat.
