Havia sigut un dia de dents.
De dents barallant-se entorn
de gelats multicolors,
al migdia. Desprès, de dents
banyades en tres plats de
fideuà sucosa per al Jérôme.
I, per fi, al fil de la nit,
de pèrdua victoriosa d'una
dent incisiva. El petit
Hadrien es feia gran. Tot
sagnant, li feia ganyotes
al mirall somnolent.
Deixí passar un parell d'hores
i de cuiner gandià passí a
ratoncito Pérez amb una
moneda d'or a la mà per a
canviar-la contra una dent
menudeta. Foren unes hores
delicioses, sense son o
gairebé, m'imaginava el que
el petit estava somiant.
Al matí se despertà, tocant
el forat nou amb la punteta
de la llengua i estrenyent
l'or i la plata rodona amb
els dits encara adormits
i ja ben madurs.