Res de l'altre món, t'ho juro,
amb el nostre, de món, en tindrem
prou.
No, una promesa íntima, càlida al
fons de la butxaca un dimarts d'hivern
quan ta mà hi frega la meva.
Si vols, si m'ho permets, tornarem
a veure El festí de Babette, sentats
al vell sofà marró.
No sé com el veurem, ni com el viurem,
però ja sé que xalarem i ens adormirem
plegats amb polsim d'or a les memòries.
