a la M. i al M.
No conec ben bé la Merche,
encara menys el Manolo,
però d'una certa manera,
m'acompanyen i guien les
meves passes per aquest món
sense Déu. Tranquils, sensibles,
oferint de franc la seva bondat,
«a su manera». La Merche, rere
el taulell, té aires d'actriu
americana, el Manolo de cantant
de flamenco. O de rumba catalana.
Un dia, hauré deixat aquest món;
només quedarà, arraconat, un grapat
de versos quotidians. Voldria, si algú
els trobés, que els hi retés homenatge.
