Ets molt de colles.
D'amics, clar. Teus
o aliens. No tant.
Recordo una foto
on no apareixies,
un bonic arc de
somriures, un arc
de Sant Martí, clar.
Al bell mig descentrat,
l'Adam, com una variant
de les cares properes.
Teatre en suspens,
expectativa comuna,
il·lusió compartida.
«Vivir es convivir
o no es vivir», escrivia
el Jorge Guillén,
pensant en el seu amic,
Lorca, ja assassinat.
Fa trenta-nou anys
que la frase, sempre,
m'acompanya. I la estàs
encarnant. Per sempre.
