«ADJ Horriblement dolent, execrable.»
A vegades, s'equivoquen els diccionaris
o van més enllà del sentit inicial, o bé
es deixen contaminar per l'hòrrida moral.
Clar, abans, en temps de la picaresca,
es parlava de «pecat nefand», tan horrible
que no s'havia de dir. Vet aquí el punt fluix.
«Nec» i «fari» combinats signifiquen:
«que no s'ha dir» i res més. Ja és hora
de donar a l'adjectiu marginat l'amplitud
que mereix. Així, amor, parlaré o, més aviat,
no parlaré, de «cosetes nefandes» que ens uneixen
i que els altres no sabran, mai. Però, compte,
que el «nefand» no significa silenci absolut,
com la preterició de l'antiga retòrica.
L'adornaré d'al·lusions discretes i... clares.
