Pur teatre. Del bo. Tu,
a un extrem de la taula,
mimant. A la teva dreta,
la Tònia rient, sense parar.
El soparet, nostre, tan nostre,
s'està encaminant cap a la mitja
nit. El Jan, callat, no es perd res,
us mira, i us escolta, tot decidit
a menjar-se una cullerada del gelat
que queda. Boníssim. El Joan i jo
l'imitem, com un contrapunt masculí
al teatret de les amigues. Em fixo
en les veus. Els timbres, les distàncies.
De la lleugeresa d'uns moments surt,
potent, punyent, la profunditat de la vida.
