jeudi 7 juillet 2016

El riure de la Tònia

Pur teatre. Del bo. Tu,
a un extrem de la taula,
mimant. A la teva dreta,

la Tònia rient, sense parar.
El soparet, nostre, tan nostre,
s'està encaminant cap a la mitja

nit. El Jan, callat, no es perd res,
us mira, i us escolta, tot decidit
a menjar-se una cullerada del gelat

que queda. Boníssim. El Joan i jo
l'imitem, com un contrapunt masculí
al teatret de les amigues. Em fixo

en les veus. Els timbres, les distàncies.
De la lleugeresa d'uns moments surt,
potent, punyent, la profunditat de la vida.