mardi 19 juillet 2016

Tota una vida per descobrir

Als dinou anys te n'anares pel país,
decantant-te pel món del teatre.

Començava la tardor del vuitanta-u.
França es taronjava de velocitat

amb els primers TGVs. Els joves
es llençaven a emocions primerenques

amb una curiosa màquina, lligada al
telèfon: el Minitel, de pantalla

cridanera. Feia la mili, a gendarmeria.
Teatre limitat, cap rapat, desig mai

satisfet com l'evidenciava la filla
del coronel, despullada rere els finestrals.

Viatjaves amb els Joglars, nom màgic.
T'imagino. Com eren la teva veu, els teus

cabells, el teu cos tan prim i suau?
No ho sé. M'ho diràs. Si vols. Tenim temps.