Als dinou anys te n'anares pel país,
decantant-te pel món del teatre.
Començava la tardor del vuitanta-u.
França es taronjava de velocitat
amb els primers TGVs. Els joves
es llençaven a emocions primerenques
amb una curiosa màquina, lligada al
telèfon: el Minitel, de pantalla
cridanera. Feia la mili, a gendarmeria.
Teatre limitat, cap rapat, desig mai
satisfet com l'evidenciava la filla
del coronel, despullada rere els finestrals.
Viatjaves amb els Joglars, nom màgic.
T'imagino. Com eren la teva veu, els teus
cabells, el teu cos tan prim i suau?
No ho sé. M'ho diràs. Si vols. Tenim temps.
