lundi 25 juillet 2016

Piropo? no: piripi!

No m'agraden els piropos ni tan sols les floretes
dites amb veu pastosa i pudor d'aixella. Un menyspreu
masclista en forma d'ofrena desimbolta.

No demano res i ho rebo tot amb entusiasme i agraïment.
Les paraules de l'estimada que em confessa que està
piripi després d'uns vinitos em sap a glòria. Certa.

Veu lenta, acurada, que em convida a un sopar llunyà amb 
amics escollits. Els amics s'han quedat a xerrar i nosaltres 
xalam. A set mil tres-cents quilòmetres de distància. Plegats.