Inventar-te a cada passa d'una nit
sense pietat. Oblidar fusos i meridians,
els càlculs complicats del desfasament horari.
Deixar la son a l'armari, aixecar-me,
retrobar-te a la sala ampla on coincidiu,
compartir la melmelada i el pa d'espelta,
la cal·ligrafia arrodonida i els ulls negres
i brillants d'uns infants funàmbuls. Descartar
per fi l'infinitiu anònim. Me voici, mon amour.
