Amb el barret de palla i les ulleres fosques,
semblo un milord mentider o un turista qualsevol.
Camino lentament, remunto Sa Costa. Per enèsima
vegada, com cada dia. De l'Enrique, no conservo
res. Era jove i m'obnubilaven les ulleres de plata.
D'en Lluís, en canvi, conservo l'elegància i la conversa
entusiasta. Els records que un llinatge comú ens forçava
a crear. I el trobo a faltar. Com cada dia. A les clares.
