Feia anys, deu exactament,
que no havia tornat a Maó
l'estiu. Carrers bulliciosos,
barrets estrafolaris, ulleres
d'estrella de Hollywood. Sons
estranys, barreja de llengües
del nord i de curioses màquines.
Ganes de trobar-t'hi per a salvar-me'n.
Exagero. Com sempre. També revisc
la nostàlgia de l'adolescència quan
estiuejàvem amb el germà a Binibeca.
Ja ho saps, peró et contaré l'estiu
interminable del 76 amb barret blanc
d'ales amples on tractava de recuperar-me
d'una duradora pulmonia, collint amb els ulls
la sal que els veïns arreplegaven entre les roques
amb les mans cremades pel sol i els anys. Feia anys.
Quaranta aleshores. Hi torno i reneixo. Amb plaer. Amb tu.
