jeudi 16 avril 2015

Sud

«Più nessuno mi porterà nel Sud».
No he deixat de pensar en els versos
de Quasimodo, apresos fa tant de temps
i adorats des de llavors. Només he volgut
buscar traces del suds passats i dels que
em queden per viure. Els dies me n'ofereixen
una nova versió. Un sud de fantasia, més enllà
del mar amic. No el conec ni hi viatjaré mai però
ja m'agrada el tracte de la gent on tothom es diu
«khoya» sense exigir res de l'altre món. O del seu.

***

«Plus personne ne me conduira dans le Sud»
Je n'ai cessé de penser à ces vers
de Quasimodo, appris il y a tant de temps
et adorés depuis lors. Je n'ai voulu que
chercher les traces des suds passés et de ceux
qui me restent à vivre. Les jours m'en offrent
une nouvelle version. Un sud de fantaisie, par delà
la mer amie. Je ne le connais ni y voyagerai jamais mais
j'aime déjà les rapports des gens où chacun s'appelle
«khoya» sans rien exiger d'extraordinaire. Ni même d'ordinaire.