samedi 20 juin 2020

Bijut / Violet

Microcosmus sabatieri

Al meu pare

Com una joia fosca,
amagada entre roques
gebrades, el bijut

espera la mà del pare,
ferma i sibarita,
que l'obrirà, d'un cop,

amb la besierenca navalla 
d'acer esmolada, després
de donar-li un xoc a la

taula de melamina roja
per comprovar que es
mantenia viu.

Oberta, obscena, la seva
carn callada és com un bes
de safrà que espera assedegat

els llavis del pare que s'inclina
amb els ulls tancats abans d'aspirar-ne
la solar essència. Esposalles iodades.

***

Comme un joyau sombre,
dissimulé parmi des roches
gelées, le violet

attend la main de mon père,
ferme et sybarite,
qui l'ouvrira, d'un coup

de son coutelas biterrois
en acier aiguisé, après lui
avoir donné un choc contre

la table de formica rouge
pour s'assurer qu'il
demeurait vivant.

Ouverte, obscène, sa
chair silencieuse est comme un baiser
de safran qui attend assoiffé

les lèvres de mon père qui se penche,
yeux clos, avant d'en aspirer
la solaire essence. Épousailles iodées.