A la Glòria Bassols,amb agraïment
Deixar marges en blanc,
al costat dels poemes.
Uns marges infinits
per fer sorgir els mots.
El blanc és llibertat
del lector hipotètic,
sense cara ni rostre,
mes amb ploma segura.
Els versos són llavors,
unes pedres rodones,
per llançar passanelles
al mar de l'Empordà.
