El dit i la mà
que surten del no-res,
de darrere la tela,
on bat un cor modest.
que surten del no-res,
de darrere la tela,
on bat un cor modest.
El cap de l'obra viva
es mou cap a la dreta,
com defugint la sort
dels auguris celestes.
La veu és un somriure
del sintetitzador,
amb el compàs excels
d'un demiürg dels sons.
© Joseph Maureso
