La llum. Només la llum.
La llum del cel i de l'onatge.
De la sorra molla i de la clara.
La llum del cel i de l'onatge.
De la sorra molla i de la clara.
La llum de l'escuma fugissera,
que escapa al pinzell que cisella
una vista d'Empúries al matí.
Solitud. Solitud de sal i llum.
Ni un llaüt de vela blanca a l'horitzó,
ni cap empremta de passes enamorades,
a la vora del mar i d'esquena a l'Albera.
Natura viva i no pas morta. D'essència
pura. Més enllà de l'experiència d'un matí.
© Beni Ballesta
